HISTÒRIA DE LA MÚSICA (U4) ELCLASSICISME MUSICAL (3-5)

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ACADÈMICA: EL CLASSICISME 3, 4 i 5

4.3 LA MÚSICA INSTRUMENTAL DEL CLASSICISME

IDEA CENTRAL: Durant el classicisme, s'imposa la necessitat d'estructurar les composicions, d'exigir un determinat ordre en els temes o frases que les integren, donant nom a algunes d'aquestes estructures.

AUDICIONS ASSOCIADES A AQUESTA PART:

L'instrument que va agafar un clar protagonisme durant el classicisme va ser el piano, encara que va ser "inventat" durant el barroc. El 1710 l’italià Bartolomeo Cristofori va proposar el «gravicembalo col piano e il forte» (de corda percudida), per millorar les prestacions del clavicèmbal (de corda pinçada, amb poques possibilitats de contrastar les intensitats). Aquest instrument va anar evolucionant fins al pianoforte del segle XVIII, que ja començava a assemblar-se al piano actual. Per això us proposo dues audicions de piano, una més coneguda i una no tant.

"Allegro" (1r moviment) de la Sonata núm. 16 per a piano, de W. A. Mozart

"Per l'Elisa", de L. van Beethoven

Aquesta peça no pertany a cap obra més gran, per això només hi ha un títol.

L’altre instrument que ja existia però agafa molta més força és la trompa.

Durant el classicisme apareix un nou instrument: el clarinet. És un instrument amb un registre més ampli que l’oboè i això fa que els músics ràpidament l’incorporin a les seves composicions.

Pel que fa a les formacions instrumentals, l’orquestra s’amplia, sobretot amb instruments de vent. Les noves orquestres simfòniques requereixen la presència d’un director.

ACLARIMENT IMPORTANT: LA SONATA

La paraula SONATA pot fer referència a una obra per un o dos instruments, que està integrada per quatre moviments (4 peces), que segueixen diferents formes musicals.

La paraula SONATA pot fer referència a una forma musical (una estructura o esquema per repartir els temes o frases d'una peça en un determinat ordre). Aquesta forma l'acostuma a seguir el primer moviment (la primera peça) d'una sonata, un quartet o una simfonia; la diferència és que, quan forma part d'una sonata la interpreta un o dos instruments, quan forma part d’un quartet la interpreten quatre músics i, quan forma part d'una simfonia, la interpreta tota una orquestra simfònica.

La SIMFONIA i el QUARTET, com la SONATA, estan estructurats en 4 moviments, que sovint segueixen aquestes formes musicals:

• Forma SONATA.

• Tema amb VARIACIONS.

• MINUET.

• RONDÓ.

4.4 ESTRUCTURES MUSICALS DEL CLASSICISME i BAIX D'ALBERTI

La forma musical per excel·lència del classicisme és la FORMA SONATA.

• La forma sonata es basa en dos temes (dues idees musicals), que anomenem A i B. Primer ens presenta el tema A, a continuació el tema B i després els repeteix tots dos. Aquesta part s’anomena EXPOSICIÓ.

• Un cop presentats els dos temes, el compositor deixa anar la seva imaginació i crea música més lliurement, encara que va fent aparèixer els temes A i B de diferents maneres (un petit fragment, canviant el ritme o l’harmonia...). Aquesta part s’anomena DESENVOLUPAMENT.

• Al final del desenvolupament torna a recordar-nos els temes A i B de manera que ara es poden reconèixer fàcilment. Aquesta part s’anomena REEXPOSICIÓ.

• Entre les diferents seccions i pot posar un «pont» per enllaçar-les i al final sovint hi ha una «coda» (un fragment afegit.

Esquema resum de la forma SONATA (no de la composició sonata):

Exposició (temes A i B) - Desenvolupament (lliure) - Reexposició (temes A i B)

Una altra forma musical molt utilitzada (ja venia del barroc és el MINUET. Característiques:

Segueix l’estructura ABA i el compàs és ternari, normalment 3/4.

Les altres formes musicals importants durant el classicisme són:

El TEMA AMB VARIACIONS (A, A', A''... o A, A1, A2, A3...)

El RONDÓ (ABACAda).

4.5 BAIX D'ALBERTI

Si la melodia acompanyada va ser la textura preferida pels compositors clàssics, cal remarcar que per l’acompanyament (especialment amb el piano) es va fer popular un arpegiat concret, que s’anomena Baix d’Alberti.

El baix d’Alberti agafa 3 les notes d’un acord (ordenat o no) i les toca en forma de 4 corxeres o 4 semicorxeres amb el següent ordre: primer la més greu, a continuació la més aguda, després la del mig i acaba repetint la més aguda.

AUDICIONS ASSOCIADES A AQUESTA PART:

Proposo 2 audicions, que corresponen a diferents estructures del classicisme: l'esquema Sonata i el Minuet respectivament.

Simfonia núm. 5 en dom, "Allegro con brio" (1r moviment), de L. van Beethoven

Al contrari que Haydn, Beethoven va compondre només 9 simfonies.

Algunes versions curioses:

1r moviment de la 5a Simfonia de Beethoven, amb percussió corporal

1r moviment de la 5a Simfonia de Beethoven, amb línies i ninotets

Septet en MibM, "Minuet" (3r moviment), de L. van Beethoven

Aquesta melodia de Beethoven es va utilitzar com a sintonia de sèries infantils.

ACTIVITATS: (s'han de copiar els enunciats)

12.- Explica breument el clarinet i el piano (la trompa ja la vam incloure al barroc).

13.- Quantes parts té l'obra definida durant el classicisme com a sonata?

14.- Quina forma musical (tipus d'estructura) té habitualment cadascuna d'aquestes parts?

15.- Quan l'estructura musical definida durant el classicisme com a sonata la interpreten només un o dos instruments solistes s'anomena .................................

16.- Quan l'estructura musical definida durant el classicisme com a sonata la interpreta tota una orquestra simfònica s'anomena .................................

17.- Quan l'estructura musical definida durant el classicisme com a sonata la interpreta un conjunt instrumental de cambra s'anomena .......................................................

18.- Una peça instrumental per orquestra i instrument solista s'anomena ...................................

19.- Quin instrument típic del barroc va desaparèixer de les orquestres (i en general, de la música clàssica)?

20.- Quin element musical típic del barroc va desaparèixer de les composicions instrumentals clàssiques?

21.- Quina figura es va fer necessària a causa de l'augment de músics a les orquestres?

22.- Copia l'esquema de la Sonata tal com l'he escrit al blog.

23.- Quina és l'estructura del Minuet (amb lletres)?

24.- Quina és l'estructura del Rondó (amb lletres)?

25.- Quina és l'estructura del Tema amb variacions (amb lletres)?

26.- Com s'anomena l'acompanyament de melodies que es va utilitzar molt durant el classicisme?

27.- Aquest acompanyament està basat en acords placats o arpegiats?

28.- Arpegia aquests acords en forma de baix d'Alberti.

 

29.- Completa aquest esquema:

30.- Escriu una partitura amb forma MINUET i una altra amb forma de RONDÓ utilitzant aquests tres fragments:

ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ:

Analitza les audicions proposades avui com fem habitualment.

HISTÒRIA DE LA MÚSICA (U4) EL CLASSICISME MUSICAL (1-2)

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ACADÈMICA: U4, EL CLASSICISME 1 i 2

El corrent musical que va seguir el Barroc va ser el Classicisme. Si al Barroc buscaven ornamentació en les composicions, durant el Classicisme buscaven ordre, normes, simetria...

4.1 CONTEXT DEL CLASSICISME

Situem el Classicisme entre el 1750 i el 1820 (aproximadament). Aquest període és el de la Il·lustració o Segle de les llums. Cal abandonar les creences que han fet el poble pobre i inculte, cal que tothom sigui lliure, que tothom progressi segons els seus mèrits; en definitiva, cal superar l’Antic Règim, continuació de l’Edat Mitjana. Tot aquest pensament desencadena revoltes socials que culminen amb la Revolució Francesa, el 1789. La burgesia i les masses populars són les classes socials que agafen més protagonisme, deixant en segon terme la noblesa, la monarquia i el clergat. Al mateix temps, a Europa hi ha la primera Revolució Industrial.

Les classes socials ja no les marquen els privilegis o títols, sinó la posició econòmica. La raó s’imposa en contra dels excessos i l’art cerca l’equilibri en el model clàssic de Grècia i Roma.

Encara que no hi ha precedents musicals dels temps antics, es busca que la música sigui clara, senzilla i elegant. Aquestes són les seves característiques:

• Ser equilibrada, clara, brillant i natural, sense l’excés d’ornaments del Barroc.

• Buscar un llenguatge universal que expressi la perfecció formal i la bellesa absoluta.

• Utilitzar formes musicals amb estructures molt definides, sense excessius contrastos.

• Donar protagonisme a la melodia, fent servir frases musicals breus i de la mateixa durada.

• Tenir una harmonia senzilla, amb punts de repòs ben definits.

• Utilitzar prioritàriament la melodia acompanyada. Un cas particular és el baix d’Alberti.

AUDICIÓ ASSOCIADA A AQUESTA PART:

Proposo una simfonia, concretament el segon moviment (la segona part) d'una simfonia. Les composicions estan classificades amb números i lletres, però aquesta també té un nom concret "La sorpresa", que escric entre cometes però dins del títol (o sigui que ha d'estar inclòs en el subratllat). La peça agafa el nom del tempo (la velocitat) del segon moviment: "Andante". Per representar l'època he triat el compositor que més simfonies va compondre: Franz Joseph Haydn.

Simfonia núm 94 en SOLM "La sorpresa", "Andante" (2n moviment), de F. J. Haydn

Aquesta simfonia s'anomena així per un acord que sona fort de cop i volta

precisament en aquest moviment que he posat d'exemple; fixeu-vos-hi bé.

4.2 LA MÚSICA VOCAL DEL CLASSICISME

MÚSICA VOCAL PROFANA: L'ÒPERA

La música religiosa perd protagonisme; en canvi, l'òpera es consolida. En la seva evolució, aquestes són algunes de les transformacions que la caracteritzen:

• Els temes o arguments es van fer més propers al públic (com en el teatre parlat).

• La música es va adaptar al desenvolupament dramàtic i als personatges.

• El cor va adquirir més rellevància.

• L’orquestra va créixer i va guanyar protagonisme.

• Neix la distinció entre l’òpera seriosa i la còmica.

LA MÚSICA VOCAL RELIGIOSA: EL RÈQUIEM

Encara que no té la mateixa importància que en èpoques anteriors, hi segueixen havent composicions litúrgiques. Tanmateix, com que es considera un gènere «antic», en comptes de seguir els paràmetres dominants de la música clàssica, les seves característiques són més pròpies del Barroc.

A part de les misses en general, apareix un tipus de missa concret: la música per les misses de difunts, anomenades RÈQUIEM. Mozart en va escriure un de molt rellevant.

AUDICIONS ASSOCIADES A AQUESTA PART:

Proposo 3 audicions, per aquest ordre: una d'òpera seriosa, una d'òpera bufa i una de música religiosa.

"Che faró senza Euridice" de l'òpera Orfeo ed Euridice, de C. W. Gluck

Com que la tessitura és molt aguda, encara que el personatge sigui masculí (hauria de ser

interpretat per un contratenor i n'hi ha pocs) sovint és interpretat per una dona (contralt).

"Non piú andrai" de l'òpera Le nozze di Figaro, de W. A. Mozart

Els primers 8 segons corresponen al recitatiu anterior a l'ària.

Aquesta ària pot ser interpretada per un baríton o un baix.

"Introit" del Requiem de W. A. Mozart

El Rèquiem va ser una de les últimes composicions de W. A. Mozart.

De fet, no el va acabar ell, sinó un deixeble seu, Franz Xaver Süssmayr.

Aquesta peça és directament de W.A. Mozart.

Encara que no entri per l'examen, us poso l'enllaç del les dues peces més conegudes del Rèquiem: "Confutatis" (composta a mitges entre Mozart i Süsmayr) i "Lacrimosa" (sembla que íntegrament de Süsmayr).

"Confutatis-Lacrimosa" del Rèquiem de W. A. Mozart i F. X. Süsmayr

ACTIVITATS: (s'han de copiar els enunciats)

1. Com s'anomena el corrent de pensament emmarcat entre el 1730 i el 1820 (aproximadament)?

2. Quin fet històric va ser molt important en aquella època? Quin any va esclatar?

3. Com s'anomena el pas de la societat agrícola i tradicional a la societat moderna que va tenir lloc en aquest període?

4. Com s'anomena l'estil musical d'aquest període?

5. Escriu el nom dels 4 compositors importants d'aquest període.

6. Escriu les característiques de la música d'aquest període.

7. Escriu les característiques que diferencien l'òpera clàssica de la barroca.

8. Escriu com s'anomenen els dos tipus d'òpera que es distingien durant el classicisme i un exemple de cadascuna (títol i autor).

9. El Rèquiem és un tipus de missa?

10. El Rèquiem segueix l'estil musical del Classicisme o s'assembla més al Barroc?

11. Per què creus que sona amb aquest aire tenebrós?

ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ:

Us proposo analitzar les audicions proposades avui com fem habitualment.

U3, EL BARROC 4, correcció dels exercicis d'ampliació

AQUÍ TENIU ELS EXERCICIS AUDITIUS CORREGITS:

AMPLIACIÓ: Reconeixement i anàlisi auditius. Segueix l'exemple plantejat per parlar de les següents audicions..

• Audició 1:

• Obra: Orfeo, favola in musica. (vosaltres subratllat)

• Peça: "Obertura".

• Autor: C. Monteverdi.

• Segons text: Música profana.

• Segons intèrprets: La peça és instrumental. (l'obra és vocal)

• Textura: Melodia acompanyada (si no l'heu sabut no passa res).

• Gènere musical: L'obra és una òpera, la peça és una obertura.

• Audició 2:

• Obra: Concert per a oboè i orquestra en la menor (o lam). (vosaltres subratllat)

• Peça: "Larghetto" (2n moviment).

• Autor: A. Vivaldi.

• Segons text: --- (no hi ha text).

• Segons intèrprets: Música instrumental. Hi ha el baix continu (instrument harmònic i instrument greu de corda), violins, violes i oboè.

• Textura: Melodia acompanyada.

• Gènere musical: L'obra és un concert (concerto a solo). La peça és un moviment del concert, no té gènere concret; rep el nom del tempo indicat al començament, "Larghetto", que vol dir "lent, però no massa".

• Audició 3:

• Obra: Cànon i giga en ReM (optatiu: per a 3 violins i continu; vosaltres subratllat).

• Peça: "Cànon" (o "Cànon en ReM").

• Autor: J. Pachelbel.

• Segons text: --- (no hi ha text).

• Segons intèrprets: Música instrumental. Hi ha el baix continu (instrument harmònic i instrument greu de corda), i 3 violins que fan el cànon.

• Textura: Els 3 violins fan contrapunt imitatiu (és un cànon), però cada violí amb el baix continu fa melodia acompanyada.

• Gènere musical: --- (L'obra no és un gènere definit, cada peça defineix de què es tracta: cànon, que fa referència a la textura, i giga, que fa referència a un tipus de dansa).

• Audició 4:

• Obra: El messies (vosaltres subratllat).

• Peça: "Al·leluia" o "Halleluja" (en anglès, que és la llengua original).

• Autor: G. F. Händel (també es pot escriure Haendel).

• Segons text: Música religiosa.

• Segons intèrprets: Música vocal (o vocal-instrumental). Hi ha un cor amb diferents veus masculines i femenines i una orquestra.

• Textura: És una gran polifonia. Al principi sona amb homofonia però més endavant hi ha contrapunt.

• Gènere musical: L'obra és un oratori. La peça és un cor.

• Audició 5: 

• Obra: Tocata i fuga en rem (o re menor) (vosaltres subratllat).

• Peça: ---- (depèn).

• Autor: J. S. Bach.

• Segons text: ---- (no hi ha text, encara que per la instrumentació es dedueix que es tocava a les esglésies).

• Segons intèrprets:  Música instrumental. Toca un sol instrument, l'orgue, aeròfon d'acció mecànica. Es tracta d'un instrument de teclat i, per tant, harmònic.

• Textura: La "Tocata" és homofònica i la "Fuga" s'escriu sempre en contrapunt imitatiu.

• Gènere musical: El títol de cada peça indica la forma musical: tocata primer i fuga després.

• Audició 6:

• Obra: Suite en sim (si menor) per a flauta travessera (vosaltres subratllat).
• Peça: "Badinerie".
• Autor: J. S. Bach.
• Segons text: ---- (no hi ha text, encara que la suite es tocava en àmbits cortesans, per tant, profans).
• Segons intèrprets:  Música instrumental. Toca una orquestra o tutti, basada en la secció de corda fregada (violins i violes) i recolzada en un baix continu (un instrument harmònic, en aquest cas el clavicèmbal o clavecí, i algun instrument greu de corda, com el violoncel i/o el contrabaix). Per contrastar amb el tutti, tenim el solista o solo, que en aquest cas li pertoca protagonitzar a la flauta travessera, instrument melòdic que facilita la textura de melodia acompanyada.
• Textura: Melodia acompanyada; l'acompanyament el realitza contínuament el baix continu i de vegades també la secció de corda fregada, per destacar la melodia de la flauta travessera.
• Gènere musical: El nom de la peça té l'origen en una dansa cortesana francesa (la badinerie) i el nom de l'obra indica el gènere mateix, que és una suite, és a dir, un seguit de moviments contrastants, molts d'ells basats en diferents danses.
• Audició 7: ària.

• Audició 8: recitatiu.

• Audició 9: ària.

• Audició 10: cor.

U3, EL BARROC, correcció d'exercicis 2

AQUÍ TENIU LA SOLUCIÓ ALS EXERCICIS DE LA SETMANA PASSADA (3r ESO)

6.- Fes un esquema dels instruments classificats per famílies, ampliant i corregint el de la pàgina 47. Esmenta tots els instruments, però no cal que expliquis les característiques de cadascun. Dibuixar-los o enganxar una foto és optatiu.

INSTRUMENTS CARACTERÍSTICS DEL BARROC:

CORDÒFONS:

• De corda fregada: Violí, viola, violoncel, contrabaix.
• De corda polsada (o pinçada): guitarra barroca, tiorba i clavicèmbal.

AERÒFONS:

• De vent fusta: flauta travessera, oboè i fagot.
• De vent metall: trompeta i trompa.
• D'acció mecànica: l'orgue.

DE PERCUSSIÓ:

• Membranòfon d'afinació determinada: les timbales.

7.- Investiga l'orgue. Explica les seves parts i el seu funcionament. En una extensió entre 4 i 8 línies, no més.

Es pot explicar de diferents maneres; jo en proposo una

.

L'orgue té el teclat, que és on intervé directament el músic; els tubs, en principi tancats, per on ha de circular l'aire per fer el so (cada tub és una nota diferent amb un so peculiar); les conduccions i el mecanisme que genera l'aire.
Un mecanisme ha de produir aire per circular per l'instrument. Aquest aire no pot entrar en els tubs, que normalment estan tapats. Quan el músic prem una tecla, es destapa el tub corresponent, hi entra l'aire i es produeix el so.

U3, EL BARROC, correcció d'exercicis 3

AQUÍ TENIU LA SOLUCIÓ ALS EXERCICIS ANTERIORS

8.- Fes una llista de danses barroques.

• Pavana, gallarda, branda, sarabanda, xacona, minuet, polonesa, corranda, giga, gavota...

9.- Respon a aquestes preguntes de la partitura anterior:

• Fes una llista del mínim d'instruments que han d'interpretar aquesta partitura.

• 1 oboè, 2 violins, 1 viola; el baix continu podrien ser 1 violoncel i 1 clavicèmbal.

• En quines claus està escrit cadascun d'aquests instruments?

• L'oboè i els dos violins en clau de sol.

• La viola en clau de do.

• El baix continu en clau de fa. El violoncel directament; el clavicèmbal sobretot llegeix la partitura en clau de fa, però fa un cop d'ull a totes les claus.

• Quants moviments/peces hi ha a l'obra? Quin nom té cadascun?

• Tres moviments: "Allegro non molto", "Larghetto" i "Allegro".

• En quina pàgina comença cada moviment? Quants compassos té cada moviment?

• El primer moviment comença a la pàg. 2 i té 62 compassos.

• El segon  moviment comença a la pàg. 8 i té 38 compassos.

• El tercer moviment comença a la pàg. 10 (a la meitat) i té 66 compassos.

• El baix continu no sona durant alguns fragments una mica llargs, un fragment a cada moviment. En quines pàgines passa això?

• Durant el primer moviment hi ha 5 compassos de silenci a la pàgina 7.

• Durant el segon moviment hi ha 24 compassos de silenci entre les pàgines 8, 9 i 10.

• Durant el 3r moviment, hi ha 14 compassos de silenci entre les pàgines 11 i 12 (8+6, hi ha una petita intervenció entremig).

U3: EL BARROC, 4

U3: EL BARROC. AUDICIONS

Les audicions que s'han de reconèixer a la prova escrita són les següents:

• Tocata i fuga en re m, de J. S. Bach; pot ser "Tocata" o "Fuga". A l'enllaç que vaig posar al blog la fuga comença al minut 2.30.

• "Cànon" de J. Pachelbel; forma part de l'obra Cànon i Giga en Re M per a tres violins i baix continu.

• Concert en la m per a oboè i orquestra, d'A. Vivaldi; només cal reconèixer el segon moviment, que anomenem com el tempo indicat al principi: "Larghetto". A l'enllaç que vaig posar al blog, el segon moviment comença al minut 4.

• "Badinerie" de la Suite en si m per a flauta travessera, de J. S. Bach.

• "Al·leluia" de l'oratori El Messies, de G. F. Händel (o Haendel).

• "Obertura" de l'òpera Orfeo, favola in musica, de C. Monteverdi.

També s'ha de reconèixer si un fragment cantat és un recitatiu, una ària o un cor. No cal reconèixer si són d'una òpera o d'un oratori.

Podeu practicar el reconeixement auditiu analitzant les següents audicions sense imatges; seguiu els apartats habituals: títol de l'obra (subratllat o cursiva), títol de la peça (entre cometes), autor, com la classifiquem segons els intèrprets, segons el tema, segons la textura... Si sabem quines veus o instruments concrets sonen, si sabem a quin gènere concret pertany l'audició... I, sobretot, no us equivoqueu dient a quin període històric pertanyen.

ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA:

• Audició 1: Anàlisi completa. 

• Audició 2: Anàlisi completa. 

• Audició 3: Anàlisi completa. 

• Audició 4: Anàlisi completa. 

• Audició 5: Anàlisi completa. 

• Audició 6: Anàlisi completa. 

• Audició 7: Recitatiu, ària o cor? 

• Audició 8: Recitatiu, ària o cor? 

• Audició 9: Recitatiu, ària o cor? 

• Audició 10: Recitatiu, ària o cor? 

U3, EL BARROC, correcció d'exercicis 1

AQUÍ TENIU LA SOLUCIÓ ALS EXERCICIS DE LA SETMANA PASSADA:

1.- Copia aquest quadre amb les parts de l'òpera i completa'l. (aquesta pregunta és una mica oberta, la podeu respondre amb altres paraules que signifiquin el mateix).

2.- 

• a) Entre quins anys s'emmarca la música barroca?
• Aproximadament entre el 1600 i el 1750.
• b) Quins dos esdeveniments en marquen l'inici i el final?
• L'aparició de l'òpera i la mort de J. S. Bach.
• c) Quins recursos van fer servir els artistes per reflectir una gran emotivitat a les seves obres?
• Dramatisme, contrast de moviments i molta ornamentació.

3.- Defineix òpera i llibret.

• Òpera: Obra de teatre (història basada en diàlegs i representada en un escenari, amb vestuari, maquillatge i decorats adequats als personatges i l'argument) on tot el que s'hi diu es fa cantant, amb melodies més o menys complexes. Està escrita per orquestra, cor i solistes vocals; pot contenir danses.
• Llibret: Text de l'òpera. La història es distribueix en "actes" (moltes vegades 3 actes, com el teatre) i cada acte pot incloure diferents escenes (fragments de l'argument que passen en un espai i en un temps concret).

4.- Copia aquestes afirmacions corregint la paraula en negreta:

• L'òpera era una forma originalment profana que va adoptar l'església. Els textos eren de caràcter profà, però no extrets directament de la Bíblia. Estava formada per recitatius, preludis i cors, amb acompanyament instrumental.
• La cantata era una forma originalment profana que va adoptar l'església. Els textos eren de caràcter religiós, però no extrets directament de la Bíblia. Estava formada per recitatius, àries i cors, amb acompanyament instrumental.
• La fuga era similar a l'òpera però amb un argument religiós. Explicava històries extretes directament de la mitologia grega, per això necessitava un narrador. Estava formada per danses, àries i cors, amb acompanyament instrumental.
• L'oratori era similar a l'òpera però amb un argument religiós. Explicava històries extretes directament de la bíblia, per això necessitava un narrador. Estava formada per recitatius, àries i cors, amb acompanyament instrumental.
• La passió tractava el tema del naixement de Crist. Era un tipus concret de cantata, per això el text estava extret de la bíblia. Estava formada per recitatius, àries i llibrets, amb acompanyament instrumental.
• La passió tractava el tema la mort de Crist. Era un tipus concret d'oratori, per això el text estava extret de la bíblia. Estava formada per recitatius, àries i cors, amb acompanyament instrumental.

5.- Un repte de nivell: l'"Al·leluia" del Messies de Händel comença amb homofonia; algú em sabria dir en quin minut i segon comença el contrapunt? Si algú ho sap, aquesta resposta sí que me la podeu enviar.

Aquesta resposta la reservo per la classe...

U3, HISTÒRIA DE LA MÚSICA: EL BARROC 2

EL BARROC: MÚSICA INSTRUMENTAL 1

Una de les característiques del Barroc musical és l'evolució dels instruments. Fins llavors els instruments els construïen els artesans de manera autodidacta, i l'afinació d'un sovint no coincidia amb l'afinació d'un altre, per això els conjunts instrumentals eren molt reduïts. Durant el Barroc van començar a sortir manuals que indicaven com havien de ser els instruments, de manera que va ser més fàcil formar conjunts.
A més a més, els constructors d'instruments van evolucionar tècnicament (els grans lutiers de la història són d'aquest període, com Stradivari). També els músics es van especialitzar en un sol instrument, millorant les seves interpretacions.
D'altra banda, un instrument concret va evolucionar de manera decisiva pels segles futurs: Bartolomeo Cristofori va proposar uns canvis en el clavicèmbal que el convertirien en el piano. De tota manera, el piano no va ser un instrument important fins després del Barroc, en aquesta unitat encara no l'estudiarem.
L'evolució dels instruments és una de les principals característiques del Barroc.

Els instruments per famílies.

Instruments de corda o cordòfons:

A part de la guitarra barroca, de corda polsada, els instruments més rellevants del període barroc són els de corda fregada, ja que són els que més van evolucionar i eren els majoritaris en les petites orquestres barroques. Es comencen a definir quatre noms diferents segons les mides: el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix. Escolta un exemple de tres violins i un violoncel:

Cànon en ReM, J. Pachelbel

Però aquest no és un exemple de música barroca que segueixi la interpretació més habitual de l'època. Durant el Barroc els conjunts instrumentals comptaven de manera fixa amb el baix continu. Això vol dir que sempre hi havia algun o alguns instruments que feien l'acompanyament harmònic; per això la melodia acompanyada va ser la textura "de moda" de l'època. El baix continu l'acostumaven a interpretar, com a mínim, dos instruments: un instrument era greu i de corda fregada (violoncel o contrabaix) i l'altre havia de ser harmònic (clavicèmbal, orgue o algun de corda polsada).
En el cas del Cànon de Pachelbel, els instruments del baix continu fan sempre les mateixes notes, ocupant dos compassos (8 negres); tota, tota l'estona fan aquestes 8 notes (8 acords en l'instrument harmònic). A la primera audició proposada li falta l'instrument harmònic, només el violoncel fa el baix continu.
Us proposo una audició de la mateixa peça on sí que hi ha instrument harmònic, i és el més habitual: el clavicèmbal:

2a versió Cànon en ReM, J. Pachelbel

I encara us proposo una 3a versió, molt fidel a les interpretacions originals. En aquest cas els instruments harmònics són 2: un orgue portatiu (petit, que es pot traslladar) i una tiorba.

3a versió Cànon en ReM, J. Pachelbel

Suposo que us ha quedat clar que aquesta és una audició important en el tema del barroc. A part del baix continu, observeu que es tracta d'un cànon, tal com indica el títol. Els 3 violins interpreten la mateixa melodia amb entrades consecutives. Per tant, aquí tenim un cas curiós on conviuen dues textures diferents: el contrapunt imitatiu (cànon) i la melodia acompanyada (cada veu del cànon és la melodia i el baix continu fa l'acompanyament).

Perquè pugueu veure com es plasma tota aquesta construcció per escrit, us comparteixo una partitura de tot el cànon. Per facilitar la comprensió, he posat colors: les 8 notes repetides del violoncel estan pintades 2 vegades, perquè vegeu que són iguals. Pel que fa a la melodia dels violins, cada grup de 2 compassos té un color, que apareix primer al primer pentagrama (violí I) i podeu comprovar que es repeteix a continuació en el 2n pentagrama (violí II) i després en 3r pentagrama (violí III). 

El nom dels instruments està en italià; "cembalo" vol dir clavicèmbal.

No he pintat la part del clavicèmbal perquè m'ha semblat massa complexa.

Quan pujo la partitura per compartir-la es perden alguns colors... però també la veurem a classe, amb paper.

Instruments de vent o aeròfons:

Hi ha 3 instruments de vent fusta rellevants durant el Barroc: la flauta travessera (en aquella època estava construïda amb fusta), l'oboè i el fagot (el més greu). Hi ha dos instruments importants de vent metall: la trompeta i la trompa.

Un instrument de vent d'acció mecànica molt important és l'orgue. Ja heu vist que s'ha esmentat moltes vegades, és fonamental no descuidar-se'l. Aquest és un orgue relativament "petit", podem distingir el teclat enmig dels tubs.





En els orgues molt grans es fa difícil distingir el teclat, ja que la quantitat i la mida dels tubs són enormes.

Alguns tubs són verticals, però també n'hi ha d'horitzontals.

Instruments membranòfons d'afinació determinada
L'instrument de percussió més important durant el barroc eren les timbales. N'hi havia dues, i la varietat de notes era molt limitada, ja que hi faltaven encara moltes evolucions tècniques posteriors.

PROPOSTA D'ACTIVITATS:

6.- Fes un esquema dels instruments classificats per famílies. Esmenta tots els instruments, però no cal que expliquis totes les característiques de cadascun. Dibuixar-los o enganxar-ne una foto és optatiu.

7.- PREGUNTA D'AMPLIACIÓ: Investiga l'orgue. Explica les seves parts i el seu funcionament. En una extensió entre 4 i 8 línies, no més.

Envia la pregunta d'ampliació a rosarafecas@residenciaarbos.com

Si la fas al classroom, no cal que l'enviïs.