ESCALES MUSICALS 2.1: ESCALES DIATÒNIQUES

2.1 ESCALES MUSICALS DIATÒNIQUES

Una escala musical és un seguit de notes que van apujant l'entonació progressivament (si és ascendent) i que van abaixant l'entonació progressivament (si és descendent). La nota més greu i la més aguda de l'escala tenen el mateix nom, i és el que dona nom a la mateixa escala.

Entre les notes hi acostuma a haver un to de distància, amb alguna excepció: entre les notes naturals mi-fa i si-do hi ha un semitò (o, el que és el mateix, mig to). Per això les marquem.

Hi ha diferents tipus d'escales. Les més utilitzades en la nostra època i entorn són les escales diatòniques o tonals. Hi ha dos tipus d'escales diatòniques, les MAJORS i les menors.

• Totes les escales Majors tenen els semitons en la mateixa posició: entre la tercera i quarta nota i entre la penúltima i l'última; si costa recordar-ho, podem escriure l'escala "model" de les Majors, que és l'escala de DOM (do major).

• Totes les escales menors tenen els semitons en la mateixa posició: entre la segona i tercera nota i entre la cinquena i sisena; si costa recordar-ho, podem escriure l'escala "model" de les menors, que és l'escala de lam (la menor).

Si volem escriure una escala que comenci amb una nota diferent que les escales "model" hem de modificar algunes notes amb un # o amb un b per tal que els semitons estiguin al lloc que els correspongui. Posem per exemple que volem començar amb RE; les notes han de ser: re, mi, fa, sol, la, si, do, re.

L'escala de REM ha de tenir els semitons entre el fa i el sol i entre el do i el re; per això haurem d'escriure les següents alteracions:

L'escala de rem ha de tenir els semitons entre el mi i el fa i entre el la i el si; per això haurem d'escriure les següents alteracions:

Quines creieu que són aquestes escales?

Recomano que seguiu els següents passos:

• Escriviu els graus a sota de les notes. El primer grau dona nom a l'escala.
• Marqueu els semitons; pareu atenció a les notes alterades.
• Compareu el resultat amb les escales M i m.

Aquí teniu la solució explicada amb colors:

ACTIVITATS:

14.- Partint de les escales "model" podem trobar les alteracions de qualsevol escala. Ho podreu practicar als exercicis de l'última pàgina de les fitxes; de moment, intenteu fer l'escala de FAM i la de mim. Indiqueu els graus i els semitons.

15.- Quines són aquestes escales?

TRANSCRIPCIÓ CLAU DE FA CORREGIDA: 25

EXERCICI DE TRANSCRIPCIÓ EN CLAU DE FA: núm. 25

Us passo la correcció de l'exercici. El musescore no em deixa separar les dues corxeres juntes de la següent corxera i ha quedat un grup de 3... millor si ho feu amb un grup de 2 i l'altra sola, perquè estan en temps diferents.

EXERCICIS 29 i 31 CORREGITS

TRANSCRIPCIÓ CORREGIDA (exercici 29)

QUADRE DE FIGURES RÍTMIQUES I SILENCIS CORREGIT (exercici 31)

CORRECCIÓ 10/16 I NOVA EXPLICACIÓ: LES NOTES EN ANGLÈS

CORRECCIÓ EXERCICI 10 (transcripció en clau de sol)

CORRECCIÓ EXERCICI 16 (barres de compàs)

LES NOTES EN ANGLÈS

Les notes, com els acords, es poden escriure en lletres, seguint la tradició anglogermànica. Les lletres (en majúscula) segueixen l'ordre de l'abecedari, començant amb la nota la:

la = A

si = B

do = C

re = D

mi = E

fa = F

sol = G

LLENGUATGE MUSICAL 1.3: ACTIVITATS CORREGIDES

ACTIVITATS CORREGIDES DE LLENGUATGE MUSICAL 1.3

LLENGUATGE MUSICAL 1.1 i 1.2: ACTIVITATS CORREGIDES

ACTIVITATS CORREGIDES DE LLENGUATGE MUSICAL

EXERCICIS 1.1 i 1.2:

LLENGUATGE MUSICAL 1

 LM 1.1 L'ESCALA MUSICAL

Una escala musical és un seguit de notes que van apujant l'entonació progressivament. La primera i l'última nota de l'escala tenen el mateix nom.

Exemple dels noms de les notes d'una escala ascendent:

• Escala de DO: do-re-mi-fa-sol-la-si-do.
• Escala de SOL: sol-la-si-do-re-mi-fa-sol.

L'equivalent en un pentagrama és:

• Escala de DO ascendent en clau de sol:

• Escala de DO ascendent en clau de fa:

• Escala de SOL ascendent en clau de sol:

• Escala de SOL ascendent en clau de fa:

Una escala també pot ser descendent. Exemples:

• Escala de DO: do-si-la-sol-fa-mi-re-do.
• Escala de FA: fa-mi-re-do-si-la-sol-fa.

L'equivalent en un pentagrama és:

• Escala de DO descendent en clau de sol:

• Escala de DO descendent en clau de fa:

• Escala de FA descendent en clau de sol:

• Escala de FA descendent en clau de fa:

El signe que hi ha entre algunes notes indica que l'entonació entre elles és més pròxima. Així com la majoria de notes consecutives estan separades per UN TO, aquestes estan separades MIG TO (o, el que és el mateix, UN SEMITÒ).

Distància entre les notes d'una escala natural (com la de DO Major):

• do-re: 1 to.
• re-mi: 1 to.
• mi-fa: 1/2 to (o 0,5 tons, o 1 semitò).
• fa-sol: 1 to.
• sol-la: 1 to.
• la-si: 1 to.
• si-do: 1/2 to (o 0,5 tons, o 1 semitò).

Per això el signe que enllaça dues notes es troba entre el mi i el fa i entre el si i el do en una escala natural. D'aquesta manera indiquem on es troben els semitons.


EXERCICIS:

1. Escriu, amb lletres, l'escala de LA ascendent.
2. Escriu, amb lletres, l'escala de RE descendent.
3. Escriu en un pentagrama l'escala de MI ascendent.
4. Escriu en un pentagrama l'escala de SI descendent.

LM 1.2: LES ALTERACIONS MUSICALS

Les alteracions modifiquen la distància en altura entre les notes de l'escala.

Hi ha dues alteracions principals:

• El sostingut (#) apuja mig to la nota, l'acosta a una nota més aguda i l'allunya d'una nota més greu.
• El bemoll (b) abaixa mig to la nota, l'acosta a una nota més greu i l'allunya d'una nota més aguda.

On s'escriuen les alteracions?

Una alteració es pot trobar a l'esquerra d'una nota; afecta aquella nota i les següents que estan escrites al mateix lloc d'aquell mateix compàs. La barra de compàs anul·la l'efecte per les següents notes.

Exemple:

• Si volem anul·lar l'efecte del sostingut o el bemoll utilitzem el becaire.

Exemple:

Una alteració es pot trobar al principi del pentagrama, just després de la clau de sol i abans de la indicació de compàs. Això s'anomena "armadura". Llavors afecta totes les notes de la cançó que s'anomenin com la nota de la línia o espai on es troba l'alteració.

Si volem que una nota de les alterades per l'armadura soni natural, també utilitzem el becaire.

Exemples:

     PROPOSTA D'EXERCICIS:

     5.- Respon

            Quin és l'efecte del sostingut (o diesi)?

     6.- Escriu una A sota la nota més aguda i una G sota la més greu.

     7.- Ratlla les alteracions innecessàries:

     8.- Ordena les notes des de la més greu fins la més aguda:

     9.- Ratlla les alteracions innecessàries:

     10a.- Altera aquestes notes perquè sonin mig to més altes

     10b.- Altera aquestes notes perquè sonin mig to més baixes

     11.- Posa les alteracions necessàries per tal que:

• entre les notes marcades amb un arc hi hagi un to
• entre les notes marcades amb un angle hi hagi un semitò (mig to).

LM 1.3: ELS INTERVALS

Un interval és un conjunt de dues notes que sonen seguides (melòdic) o alhora (harmònic).

Hi ha 3 aspectes que analitzem dels intervals:

• 1.- Tipus d'interval:
• Quan sonen les dues notes alhora és harmònic (harm.)
• Quan la segona nota és més aguda que la primera és melòdic ascendent (mel. asc.)
• Quan la segona nota és més greu que la primera és melòdic descendent (mel. desc.)

• 2.- Quin interval és?

• 3.- Distància (en tons) entre les dues notes:
• Recordeu la distància entre les notes naturals. Exemples:

• El sostingut (#) apuja mig to la nota, l'acosta a una nota més aguda i l'allunya d'una nota més greu. Exemples:

• El bemoll (b) abaixa mig to la nota, l'acosta a una nota més greu i l'allunya d'una nota més aguda. Exemples:

              Quan analitzem intervals hem de tenir en compte els 3 aspectes esmentats.

              Exemples:

   PROPOSTA D'EXERCICIS:

     12.- Practica analitzant aquests intervals (alerta amb la clau!):

       13.- Escriu l'interval demanat: