ESTILS DE MÚSICA ACADÈMICA SEGONS L'ÈPOCA
Quan parlem de música acadèmica ens referim a la música que ens ha arribat a través de partitures convencionals i que, per interpretar-la, cal tenir uns coneixements de tipus tècnic que habitualment s'aprenen en centres especialitzats: escoles de música, conservatoris...
La música acadèmica la dividim en diferents "estils", segons el període en què ha estat composta. Els períodes coincideixen bàsicament amb les èpoques en què dividim la història de la humanitat.
LA PREHISTÒRIA I L'EDAT ANTIGA.
La prehistòria és el període en què no hi ha testimonis escrits del que va passar; per tant, tampoc s'escrivia música (això no significa que no n'interpretessin, simplement, ho desconeixem).
De l'edat antiga s'ha trobat un document escrit sobre pedra que es creu que correspon a escriptura musical. Poca cosa.
Per aquest motiu, començarem els estils musicals per l'Edat Mitjana.
LA MÚSICA MEDIEVAL
L'Edat Mitjana comprèn 9-10 segles, del V al XIV aproximadament. Comença l'escriptura musical, diferent de l'actual. La majoria de composicions conegudes són del segon mil·lenni, per tant, compostes durant la segona meitat de l'Edat Mitjana. Es tracta de música vocal, tot i que sabem que l'acompanyaven amb instruments gràcies a la iconografia de l'època (els dibuixos). Té un gran pes la música religiosa.
EL RENAIXEMENT
Encara que la Història assenyala el 1492 com a data d'inici de l'Edat Moderna (arribada de C. Colón d'Amèrica), el Renaixement artístic es considera que ja comença cap al 1400. És un període molt important per la història de l'art en general, també per la música. Seguim trobant, sobretot, música vocal, però ja hi ha testimonis escrits de música instrumental, especialment danses. Segueix predominant la música religiosa, però la profana agafa més relleu.
EL BARROC.
Abraça el període del 1600 al 1750 (aproximadament). La música instrumental agafa molta força i apareix l'òpera. Hi ha nombroses composicions de música religiosa, marcada, entre altres coses, per l'aparició de l'església reformada. La música profana s'iguala amb la religiosa.
EL CLASSICISME
Malgrat que sovint de la música acadèmica en diem "música clàssica", la clàssica correspon a un període de temps relativament breu: del 1750 al 1820, aproximadament. Segueix augmentant la música instrumental i la profana. L'òpera també evoluciona.
EL ROMANTICISME
Podem situar el Romanticisme al segle XIX. La música, com la poesia, sovint respon a una manera de pensar, a uns ideals. La natura i els sentiments en són protagonistes; apareixen els nacionalismes musicals. Predomina la música profana, instrumental i vocal.
SEGLES XX i XXI
Hi ha multitud de corrents i estils musicals diferents. Alguns volen trencar radicalment amb els estils anteriors i apareixen propostes originals, que no sempre quallen.
