dijous, 13 de febrer del 2025

U2, HISTÒRIA DE LA MÚSICA ACADÈMICA: EL RENAIXEMENT 1

EL RENAIXEMENT

Context històric: el Renaixement pertany a l'Edat Moderna; es troba entre l'Edat Mitjana i el Barroc (encara dintre de l'Edat Moderna). Ocupa aproximadament els segles XV i XVI.

El pensament del Renaixement es fixa en la cultura clàssica, sobretot de la Grècia Antiga. Busca l'ordre, la simetria, la correcció formal. La música també comença a buscar maneres més precises de fixar la música per escrit.

LA NOTACIÓ MUSICAL AL RENAIXEMENT

Al final de l'Edat Mitjana la notació mensural (amb proporcions rítmiques) ja està fixada definitivament. La "nova" música segueix el compàs i el ritme pautats per la partitura, escrita en un pentagrama. I per això necessita més figures que la longa i la brevis anteriors.

Al segle XIII ja hi havia aquestes figures:


Al segle XIV es van ampliar en el que s'anomena "notació negra":


I encara es van ampliar més al segle XV, amb la "notació blanca":



 Aquí en teniu un exemple de notació negra del Renaixement:

El fet de fixar per escrit de manera més estable la composició musical facilita que es puguin crear obres més complexes a nivell de textura. La monodia a capella queda reservada per la música més antiga (el cant gregorià medieval) i es treballen diferents formes de polifonia, explicades al segon article del Renaixement, sobre textures musicals.

Aquí teniu alguns exemples de notació blanca del Renaixement:



Curiosament, encara que hi hagi diferents veus, s'escriuen de manera separada, primer una, després una altra... fins la totalitat de les veus.

I, durant el Renaixement, encara trobem una altra manera d'escriure música, quan es tracta de música per a teclat o per a instruments de corda polsada; es tracta de les tabulatures. Aquí teniu un exemple de tabulatura per a viuhuela:


Hi ha musicòlegs especialitzats en transcriure aquestes partitures antigues a la nostra notació actual.