diumenge, 25 de maig del 2025

HISTÒRIA DE LA MÚSICA (U4) EL CLASSICISME MUSICAL (1-2)

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ACADÈMICA: U4, EL CLASSICISME 1 i 2

El corrent musical que va seguir el Barroc va ser el Classicisme. Si al Barroc buscaven ornamentació en les composicions, durant el Classicisme buscaven ordre, normes, simetria...

4.1 CONTEXT DEL CLASSICISME

Situem el Classicisme entre el 1750 i el 1820 (aproximadament). Aquest període és el de la Il·lustració o Segle de les llums. Cal abandonar les creences que han fet el poble pobre i inculte, cal que tothom sigui lliure, que tothom progressi segons els seus mèrits; en definitiva, cal superar l’Antic Règim, continuació de l’Edat Mitjana. Tot aquest pensament desencadena revoltes socials que culminen amb la Revolució Francesa, el 1789. La burgesia i les masses populars són les classes socials que agafen més protagonisme, deixant en segon terme la noblesa, la monarquia i el clergat. Al mateix temps, a Europa hi ha la primera Revolució Industrial.

Les classes socials ja no les marquen els privilegis o títols, sinó la posició econòmica. La raó s’imposa en contra dels excessos i l’art cerca l’equilibri en el model clàssic de Grècia i Roma.

Encara que no hi ha precedents musicals dels temps antics, es busca que la música sigui clara, senzilla i elegant. Aquestes són les seves característiques:

  • Ser equilibrada, clara, brillant i natural, sense l’excés d’ornaments del Barroc.
  • Buscar un llenguatge universal que expressi la perfecció formal i la bellesa absoluta.
  • Utilitzar formes musicals amb estructures molt definides, sense excessius contrastos.
  • Donar protagonisme a la melodia, fent servir frases musicals breus i de la mateixa durada.

  • Tenir una harmonia senzilla, amb punts de repòs ben definits.

  • Utilitzar prioritàriament la melodia acompanyada. Un cas particular és el baix d’Alberti.


AUDICIÓ ASSOCIADA A AQUESTA PART:

Proposo una simfonia, concretament el segon moviment (la segona part) d'una simfonia. Les composicions estan classificades amb números i lletres, però aquesta també té un nom concret "La sorpresa", que escric entre cometes però dins del títol (o sigui que ha d'estar inclòs en el subratllat). La peça agafa el nom del tempo (la velocitat) del segon moviment: "Andante". Per representar l'època he triat el compositor que més simfonies va compondre: Franz Joseph Haydn.

Simfonia núm 94 en SOLM "La sorpresa""Andante" (2n moviment), de F. J. Haydn

Aquesta simfonia s'anomena així per un acord que sona fort de cop i volta

precisament en aquest moviment que he posat d'exemple; fixeu-vos-hi bé.


4.2 LA MÚSICA VOCAL DEL CLASSICISME

MÚSICA VOCAL PROFANA: L'ÒPERA

La música religiosa perd protagonisme; en canvi, l'òpera es consolida. En la seva evolució, aquestes són algunes de les transformacions que la caracteritzen:

  • Els temes o arguments es van fer més propers al públic (com en el teatre parlat).

  • La música es va adaptar al desenvolupament dramàtic i als personatges.

  • El cor va adquirir més rellevància.

  • L’orquestra va créixer i va guanyar protagonisme.

  • Neix la distinció entre l’òpera seriosa i la còmica.


LA MÚSICA VOCAL RELIGIOSA: EL RÈQUIEM

Encara que no té la mateixa importància que en èpoques anteriors, hi segueixen havent composicions litúrgiques. Tanmateix, com que es considera un gènere «antic», en comptes de seguir els paràmetres dominants de la música clàssica, les seves característiques són més pròpies del Barroc.

A part de les misses en general, apareix un tipus de missa concret: la música per les misses de difunts, anomenades RÈQUIEM. Mozart en va escriure un de molt rellevant.


AUDICIONS ASSOCIADES A AQUESTA PART:

Proposo 3 audicions, per aquest ordre: una d'òpera seriosa, una d'òpera bufa i una de música religiosa.

"Che faró senza Euridice" de l'òpera Orfeo ed Euridice, de C. W. Gluck

Com que la tessitura és molt aguda, encara que el personatge sigui masculí (hauria de ser

interpretat per un contratenor i n'hi ha pocs) sovint és interpretat per una dona (contralt).

"Non piú andrai" de l'òpera Le nozze di Figaro, de W. A. Mozart

Els primers 8 segons corresponen al recitatiu anterior a l'ària.

Aquesta ària pot ser interpretada per un baríton o un baix.

"Introit" del Requiem de W. A. Mozart

El Rèquiem va ser una de les últimes composicions de W. A. Mozart.

De fet, no el va acabar ell, sinó un deixeble seu, Franz Xaver Süssmayr.
Aquesta peça és directament de W.A. Mozart.

Encara que no entri per l'examen, us poso l'enllaç del les dues peces més conegudes del Rèquiem: "Confutatis" (composta a mitges entre Mozart i Süsmayr) i "Lacrimosa" (sembla que íntegrament de Süsmayr).
"Confutatis-Lacrimosa" del Rèquiem de W. A. Mozart i F. X. Süsmayr


ACTIVITATS: (s'han de copiar els enunciats)

  1. Com s'anomena el corrent de pensament emmarcat entre el 1730 i el 1820 (aproximadament)?

  2. Quin fet històric va ser molt important en aquella època? Quin any va esclatar?

  3. Com s'anomena el pas de la societat agrícola i tradicional a la societat moderna que va tenir lloc en aquest període?

  4. Com s'anomena l'estil musical d'aquest període?

  5. Escriu el nom dels 4 compositors importants d'aquest període.

  6. Escriu les característiques de la música d'aquest període.

  7. Escriu les característiques que diferencien l'òpera clàssica de la barroca.

  8. Escriu com s'anomenen els dos tipus d'òpera que es distingien durant el classicisme i un exemple de cadascuna (títol i autor).

  9. El Rèquiem és un tipus de missa?

  10. El Rèquiem segueix l'estil musical del Classicisme o s'assembla més al Barroc?

  11. Per què creus que sona amb aquest aire tenebrós?


ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ:

Us proposo analitzar les audicions proposades avui com fem habitualment.