HISTÒRIA DE LA MÚSICA ACADÈMICA: EL CLASSICISME 3, 4 i 5
4.3 LA MÚSICA INSTRUMENTAL DEL CLASSICISME
IDEA CENTRAL: Durant el classicisme, s'imposa la necessitat d'estructurar les composicions, d'exigir un determinat ordre en els temes o frases que les integren, donant nom a algunes d'aquestes estructures.
AUDICIONS ASSOCIADES A AQUESTA PART:
L'instrument que va agafar un clar protagonisme durant el classicisme va ser el piano, encara que va ser "inventat" durant el barroc. El 1710 l’italià Bartolomeo Cristofori va proposar el «gravicembalo col piano e il forte» (de corda percudida), per millorar les prestacions del clavicèmbal (de corda pinçada, amb poques possibilitats de contrastar les intensitats). Aquest instrument va anar evolucionant fins al pianoforte del segle XVIII, que ja començava a assemblar-se al piano actual. Per això us proposo dues audicions de piano, una més coneguda i una no tant.
"Allegro" (1r moviment) de la Sonata núm. 16 per a piano, de W. A. Mozart
"Per l'Elisa", de L. van Beethoven
Aquesta peça no pertany a cap obra més gran, per això només hi ha un títol.
L’altre instrument que ja existia però agafa molta més força és la trompa.
Durant el classicisme apareix un nou instrument: el clarinet. És un instrument amb un registre més ampli que l’oboè i això fa que els músics ràpidament l’incorporin a les seves composicions.
Pel que fa a les formacions instrumentals, l’orquestra s’amplia, sobretot amb instruments de vent. Les noves orquestres simfòniques requereixen la presència d’un director.
ACLARIMENT IMPORTANT: LA SONATA
La paraula SONATA pot fer referència a una obra per un o dos instruments, que està integrada per quatre moviments (4 peces), que segueixen diferents formes musicals.
La paraula SONATA pot fer referència a una forma musical (una estructura o esquema per repartir els temes o frases d'una peça en un determinat ordre). Aquesta forma l'acostuma a seguir el primer moviment (la primera peça) d'una sonata, un quartet o una simfonia; la diferència és que, quan forma part d'una sonata la interpreta un o dos instruments, quan forma part d’un quartet la interpreten quatre músics i, quan forma part d'una simfonia, la interpreta tota una orquestra simfònica.
La SIMFONIA i el QUARTET, com la SONATA, estan estructurats en 4 moviments, que sovint segueixen aquestes formes musicals:
- Forma SONATA.
- Tema amb VARIACIONS.
- MINUET.
- RONDÓ.
4.4 ESTRUCTURES MUSICALS DEL CLASSICISME i BAIX D'ALBERTI
La forma musical per excel·lència del classicisme és la FORMA SONATA.
- La forma sonata es basa en dos temes (dues idees musicals), que anomenem A i B. Primer ens presenta el tema A, a continuació el tema B i després els repeteix tots dos. Aquesta part s’anomena EXPOSICIÓ.
- Un cop presentats els dos temes, el compositor deixa anar la seva imaginació i crea música més lliurement, encara que va fent aparèixer els temes A i B de diferents maneres (un petit fragment, canviant el ritme o l’harmonia...). Aquesta part s’anomena DESENVOLUPAMENT.
- Al final del desenvolupament torna a recordar-nos els temes A i B de manera que ara es poden reconèixer fàcilment. Aquesta part s’anomena REEXPOSICIÓ.
- Entre les diferents seccions i pot posar un «pont» per enllaçar-les i al final sovint hi ha una «coda» (un fragment afegit.
Esquema resum de la forma SONATA (no de la composició sonata):
Exposició (temes A i B) - Desenvolupament (lliure) - Reexposició (temes A i B)
Una altra forma musical molt utilitzada (ja venia del barroc és el MINUET. Característiques:
Segueix l’estructura ABA i el compàs és ternari, normalment 3/4.
Les altres formes musicals importants durant el classicisme són:
El TEMA AMB VARIACIONS (A, A', A''... o A, A1, A2, A3...)
El RONDÓ (ABACAda).
4.5 BAIX D'ALBERTI
Si la melodia acompanyada va ser la textura preferida pels compositors clàssics, cal remarcar que per l’acompanyament (especialment amb el piano) es va fer popular un arpegiat concret, que s’anomena Baix d’Alberti.
El baix d’Alberti agafa 3 les notes d’un acord (ordenat o no) i les toca en forma de 4 corxeres o 4 semicorxeres amb el següent ordre: primer la més greu, a continuació la més aguda, després la del mig i acaba repetint la més aguda.
AUDICIONS ASSOCIADES A AQUESTA PART:
Proposo 2 audicions, que corresponen a diferents estructures del classicisme: l'esquema Sonata i el Minuet respectivament.
Simfonia núm. 5 en dom, "Allegro con brio" (1r moviment), de L. van Beethoven
Al contrari que Haydn, Beethoven va compondre només 9 simfonies.
Algunes versions curioses:
1r moviment de la 5a Simfonia de Beethoven, amb percussió corporal
1r moviment de la 5a Simfonia de Beethoven, amb línies i ninotets
Septet en MibM, "Minuet" (3r moviment), de L. van Beethoven
Aquesta melodia de Beethoven es va utilitzar com a sintonia de sèries infantils.
ACTIVITATS: (s'han de copiar els enunciats)
12.- Explica
breument el clarinet i el piano (la trompa ja la vam incloure al
barroc).
13.-
Quantes parts té l'obra definida
durant el classicisme com a sonata?
14.-
Quina forma musical (tipus
d'estructura) té habitualment cadascuna d'aquestes parts?
15.-
Quan l'estructura musical definida
durant el classicisme com a sonata la
interpreten només un o dos instruments solistes s'anomena
.................................
16.-
Quan l'estructura musical definida durant el classicisme com a sonata
la interpreta tota una orquestra simfònica s'anomena
.................................
17.-
Quan l'estructura musical definida durant el classicisme com a sonata
la interpreta un conjunt instrumental de cambra s'anomena
.......................................................
18.-
Una peça instrumental per orquestra i instrument solista s'anomena
...................................
19.-
Quin instrument típic del barroc va desaparèixer de les orquestres
(i en general, de la música clàssica)?
20.-
Quin element musical típic del barroc va desaparèixer de les
composicions instrumentals clàssiques?
21.-
Quina figura es va fer necessària a causa de l'augment de músics a
les orquestres?
22.-
Copia l'esquema de la Sonata tal
com l'he escrit al blog.
23.-
Quina és l'estructura
del Minuet (amb
lletres)?
24.-
Quina és l'estructura
del Rondó (amb
lletres)?
25.-
Quina és l'estructura del Tema
amb variacions (amb
lletres)?
26.-
Com s'anomena l'acompanyament de
melodies que es va utilitzar molt durant el classicisme?
27.-
Aquest acompanyament està basat en
acords placats o arpegiats?
28.- Arpegia aquests acords en forma de baix d'Alberti.
29.- Completa aquest esquema:
30.- Escriu una partitura amb forma MINUET i una altra amb forma de RONDÓ utilitzant aquests tres fragments:
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ:
Analitza les audicions proposades avui com fem habitualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada