EL BARROC: MÚSICA VOCAL
El Barroc és el període artístic històric que transcorre entre el Renaixement i el Classicisme. S'emmarca en el segle XVII i primera meitat del XVIII; com a fet inicial s'agafa el naixement de l'òpera (al voltant del 1600) i com a fet final la mort de J. S. Bach (1750).
Aquest període històric està afectat per nombroses guerres, epidèmies i males collites. El cristianisme està clarament dividit entre catòlics i protestants; aquest fet afavoreix els conflictes europeus.
En aquest context, l'artista (músic, pintor, escultor, arquitecte...) ha de mostrar la realitat crua. Per reflectir les emocions corresponents, fa servir dramatisme, contrast i ornamentació.
- Música vocal religiosa: l'argument està basat en les creences, ritus i llibres sagrats d'una religió; en el cas del barroc europeu, les religions oficials estaven basades en el cristianisme.
- Música vocal profana: l'argument no té cap relació amb la religió oficial del lloc i l'època (en aquest cas, el cristianisme). Sovint hi ha temàtiques amoroses o èpiques, però també hi podem trobar molts temes mitològics clàssics.
Començarem per la segona.
MÚSICA VOCAL PROFANA: L'ÒPERA
Per començar, us convido a visualitzar i escoltar la següent audició:
"Obertura"
Com deveu imaginar, aquest no és un exemple de música barroca. És l'inici del musical de gran èxit a tot el món El rei lleó. Un musical és una obra de teatre on, a més a més de dir el text de l'argument parlant, de tant en tant s'hi inclouen números musicals; poden ser cançons o balls, o un gran muntatge escènic i musical com l'exemple proposat.
Però si mirem enrere, l'origen dels musicals es trobem precisament en l'època barroca, amb el que anomenem "el naixement de l'òpera". Potser amb anterioritat ja hi havia espectacles d'aquest tipus, però com que no en tenim constància documental, considerem que l'òpera es va iniciar pels volts de l'any 1.600.
L'òpera, que podem definir com una obra de teatre cantada, on la música no para, té normalment dos creadors: el músic, que és el que aquí estudiarem, que n'escriu la partitura, i l'escriptor del text; el text està recollit en un document anomenat llibret.
L'òpera, com els musicals, té fragments on l'important és l'evolució de l'argument (llavors el text avança de manera més ràpida), i fragments on s'atura l'argument per fer un número cantat o ballat més espectacular. Si en aquests moments canta un o pocs personatges, el text se sol centrar en els sentiments o pensaments de qui canta. La diferència entre un musical i una òpera es troba en el text que en un musical seria parlat; en l'òpera, aquest text també és cantat, encara que es canta amb una música sense complicacions rítmiques ni melòdiques; els primers compositors italians d'òperes en deien "parlar cantando".
Així, podem distingir dues maneres de cantar (els solistes o petits grups) en l'òpera:
- Recitatiu: quan el text flueix amb poques complicacions musicals, sovint amb un ritme poc basat en la pulsació. L'acompanyament instrumental és molt simple.
- Ària: quan l'argument s'atura i un o alguns personatges expressen el seu estat d'ànims, les seves intencions... i la música esdevé més complexa, amb un ritme marcat i una melodia ornamentada. L'acompanyament instrumental és més elaborat.
També podem trobar moments en què un gran grup canta una cançó amb més complexitat musical. En diem, simplement, cor, ja que els qui canten ho fan a cor (tots junts). L'orquestra també acompanya els cors, de manera més o menys destacada.
A continuació teniu l'enllaç a una òpera de Henry Purcell, compositor britànic barroc; es tracta d'una òpera on combina els solos amb els cors de manera bastant constant. Per això us indico en quins minuts del primer acte podeu escoltar cors, alguns brevíssims.
Una particularitat que també diferencia un musical actual d'una òpera barroca és l'inici. Heu vist que El rei lleó comença cantant; les òperes barroques començaven només amb música, l'Obertura era només instrumental, i sovint s'hi sentien fragments de la música que sonaria després en les àries i els cors. Servia per aixecar el teló i posar la gent en situació. Avui en dia, els recursos tecnològics permeten inicis molt més espectaculars, com heu pogut veure.
I no oblidem les Danses, que també formaven part essencial de l'òpera barroca. Podien anar acompanyades només per la part instrumental o també per la part vocal.
Us convido a una òpera molt especial. Es tracta de l'òpera més antiga que s'ha conservat: Orfeo, favola in musica, de Claudio Monteverdi. És una representació al Gran teatre del Liceu de Barcelona. La direcció musical és de Jordi Savall, l'expert en música antiga (com aquesta) mundialment més reconegut. El vestuari respecta l'època, fins i tot en els instrumentistes i el director. No cal pas que us mireu tota l'òpera! Us recomano concretament l'"Obertura" (fins el minut 3:00) i un fragment que combina àries, recitatius, cors i danses, que va del minut 25:45 al 30:42.
MÚSICA VOCAL RELIGIOSA
La música vocal religiosa del barroc, com ja hem dit, té un argument basat en les religions cristianes. Els textos poden estar basats en el llibre sagrat del cristianisme, la Bíblia, o també poden ser ser textos lliures, sempre referits a la pietat i la fe cristianes.
Les principals composicions religioses barroques són les tres següents:- La cantata: és la més breu de les tres. El text és religiós, però no bíblic. Està formada per recitatius, àries i cors. En un principi va agafar les melodies de cançons profanes.
- L'oratori: té una extensió llarga. L'argument explica alguna de les històries de la bíblia, per això s'assembla a l'òpera, però es diferencia perquè no hi ha una posada en escena teatral. Els personatges no van vestits ni maquillats, no es mouen, no hi ha decorats... En aquestes circumstàncies, necessita la presència d'un narrador perquè es pugui seguir la història. Com l'òpera, té recitatius, àries, cors i parts exclusivament instrumentals. No hi ha danses.
- Un tipus concret d'oratori és el que explica la història més important de la bíblia pels cristians, la història de la mort de Jesús, considerat per l'esmentada religió el fill de Déu. En aquest cas les composicions tenen un nom propi: la passió. Les característiques musicals coincideixen exactament amb les de l'oratori.
- Una base instrumental. En el cas de les cantates pot estar formada per un sol instrument (habitualment l'orgue) o un petit conjunt instrumental. En els oratoris i passions sol ser una formació més nombrosa.
- Un cor. Els textos del cor normalment són reflexions a partir de l'argument; en algun cas formen part dels diàlegs, quan hi ha una intervenció col·lectiva.
- Cantants solistes. Cadascun interpreta diferents personatges. Interpreten recitatius i àries.
Us proposo l'audició d'una de les peces més conegudes del barroc. Pertany a l'oratori El messies, amb música de G. F. Händel. En aquest oratori s'hi explica tota la vida de Jesús.
Us proposo que escolteu el cor "Al·leluia"... segur que us sona!
PROPOSTA D'EXERCICIS:
.
1.- Copia aquest quadre amb les parts de l'òpera i completa'l explicant cadascuna de les parts.
2.- Respon:
a) Entre quins anys s'emmarca la música barroca?b) Quins esdeveniments en marquen l'inici i el final?
c) Quins recursos van fer servir els artistes per reflectir una gran emotivitat en les seves obres?
3.- Defineix òpera i llibret.
4.- Copia aquestes afirmacions corregint la paraula en negreta:- L'òpera era una forma originalment profana que va adoptar l'església. Els textos eren de caràcter profà, però no extrets directament de la Bíblia. Estava formada per recitatius, preludis i cors, amb acompanyament instrumental.
- La fuga era similar a l'òpera però amb un argument religiós. Explicava històries extretes directament de la mitologia grega, per això necessitava un narrador. Estava formada per danses, àries i cors, amb acompanyament instrumental.
- La passió tractava el tema del naixement de Crist. Era un tipus concret de cantata, per això el text estava extret de la bíblia. Estava formada per recitatius, àries i llibrets, amb acompanyament instrumental.
