HISTÒRIA DE LA MÚSICA ACADÈMICA: EL CLASSICISME 3, 4 i 5
4.3 LA MÚSICA INSTRUMENTAL DEL CLASSICISME
IDEA
CENTRAL: Durant el
classicisme, s'imposa la necessitat d'estructurar les composicions,
d'exigir un determinat ordre en els temes o frases que les integren,
donant nom a algunes d'aquestes estructures.
AUDICIONS
ASSOCIADES A AQUESTA PART:
L'instrument
que va agafar un clar protagonisme durant el classicisme va ser el
piano, encara que va ser "inventat" durant el barroc. El
1710 l’italià Bartolomeo Cristofori va proposar el «gravicembalo
col piano e il forte» (de corda percudida), per millorar les
prestacions del clavicèmbal (de corda pinçada, amb poques
possibilitats de contrastar les intensitats). Aquest instrument va
anar evolucionant fins al pianoforte del segle XVIII, que ja
començava a assemblar-se al piano actual. Per això us proposo dues
audicions de piano, una més coneguda i una no tant.
"Allegro" (1r
moviment) de la Sonata
núm. 16 per a piano,
de W. A. Mozart
"Per
l'Elisa",
de L. van Beethoven
Aquesta
peça no pertany a cap obra més gran, per això només hi ha un
títol.
L’altre
instrument que ja existia però agafa molta més força és la
trompa.
Durant
el classicisme apareix un nou instrument: el clarinet. És un
instrument amb un registre més ampli que l’oboè i això fa que
els músics ràpidament l’incorporin a les seves composicions.
Pel
que fa a les formacions instrumentals, l’orquestra s’amplia,
sobretot amb instruments de vent. Les noves orquestres simfòniques
requereixen la presència d’un director.
ACLARIMENT
IMPORTANT: LA SONATA
La
paraula SONATA pot fer referència a una obra per un
o dos instruments, que està integrada per quatre moviments (4
peces), que segueixen diferents formes musicals.
La
paraula SONATA pot fer referència a una forma
musical (una estructura o esquema per repartir els temes o frases
d'una peça en un determinat ordre). Aquesta forma l'acostuma a
seguir el primer moviment (la primera peça) d'una sonata, un quartet
o una simfonia; la diferència és que, quan forma part d'una sonata
la interpreta un o dos instruments, quan forma part d’un quartet la
interpreten quatre músics i, quan forma part d'una simfonia, la
interpreta tota una orquestra simfònica.
La SIMFONIA
i
el QUARTET,
com la SONATA,
estan
estructurats
en 4 moviments, que
sovint segueixen aquestes formes musicals:
4.4
ESTRUCTURES MUSICALS DEL CLASSICISME i BAIX D'ALBERTI
La forma musical per excel·lència del classicisme és la FORMA SONATA.
- La
forma sonata es basa en dos temes (dues idees musicals), que
anomenem A i B. Primer ens presenta el tema A, a continuació el
tema B i després els repeteix tots dos. Aquesta part s’anomena
EXPOSICIÓ.
- Un
cop presentats els dos temes, el compositor deixa anar la seva
imaginació i crea música més lliurement, encara que va fent
aparèixer els temes A i B de diferents maneres (un petit fragment,
canviant el ritme o l’harmonia...). Aquesta part s’anomena
DESENVOLUPAMENT.
- Al
final del desenvolupament torna a recordar-nos els temes A i B de
manera que ara es poden reconèixer fàcilment. Aquesta part
s’anomena REEXPOSICIÓ.
- Entre
les diferents seccions i pot posar un «pont» per enllaçar-les i
al final sovint hi ha una «coda» (un fragment afegit.
Esquema
resum de la forma SONATA
(no de la composició
sonata):
Exposició
(temes A i B) - Desenvolupament (lliure) - Reexposició (temes A i B)
Una
altra forma musical molt utilitzada (ja venia del barroc és el
MINUET. Característiques:
Segueix
l’estructura ABA i el compàs és ternari, normalment 3/4.
Les
altres formes musicals importants durant el classicisme són:
El TEMA
AMB VARIACIONS (A, A', A''... o A, A1, A2, A3...)
El RONDÓ (ABACAda).
4.5
BAIX D'ALBERTI
Si
la melodia acompanyada va ser la textura preferida pels compositors
clàssics, cal remarcar que per l’acompanyament (especialment amb
el piano) es va fer popular un arpegiat concret, que s’anomena Baix
d’Alberti.
El
baix d’Alberti agafa 3 les notes d’un acord (ordenat o no) i les
toca en forma de 4 corxeres o 4 semicorxeres amb el següent ordre:
primer la més greu, a continuació la més aguda, després la del
mig i acaba repetint la més aguda.
AUDICIONS
ASSOCIADES A AQUESTA PART:
Proposo
2 audicions, que corresponen a diferents estructures del classicisme:
l'esquema Sonata i el Minuet respectivament.
Simfonia núm. 5 en dom, "Allegro
con brio" (1r
moviment), de L. van Beethoven
Al
contrari que Haydn, Beethoven va compondre només 9 simfonies.
Algunes versions curioses:
1r
moviment de la 5a
Simfonia de Beethoven,
amb percussió corporal
1r moviment de la 5a Simfonia de Beethoven, amb línies i ninotets
Septet
en MibM, "Minuet" (3r
moviment), de L. van Beethoven
Aquesta
melodia de Beethoven es va utilitzar com a sintonia de sèries
infantils.
ACTIVITATS:
(s'han de copiar els enunciats)
12.- Explica
breument el clarinet i el piano (la trompa ja la vam incloure al
barroc).
13.-
Quantes parts té l'obra definida
durant el classicisme com a sonata?
14.-
Quina forma musical (tipus
d'estructura) té habitualment cadascuna d'aquestes parts?
15.-
Quan l'estructura musical definida
durant el classicisme com a sonata la
interpreten només un o dos instruments solistes s'anomena
.................................
16.-
Quan l'estructura musical definida durant el classicisme com a sonata
la interpreta tota una orquestra simfònica s'anomena
.................................
17.-
Quan l'estructura musical definida durant el classicisme com a sonata
la interpreta un conjunt instrumental de cambra s'anomena
.......................................................
18.-
Una peça instrumental per orquestra i instrument solista s'anomena
...................................
19.-
Quin instrument típic del barroc va desaparèixer de les orquestres
(i en general, de la música clàssica)?
20.-
Quin element musical típic del barroc va desaparèixer de les
composicions instrumentals clàssiques?
21.-
Quina figura es va fer necessària a causa de l'augment de músics a
les orquestres?
22.-
Copia l'esquema de la Sonata tal
com l'he escrit al blog.
23.-
Quina és l'estructura
del Minuet (amb
lletres)?
24.-
Quina és l'estructura
del Rondó (amb
lletres)?
25.-
Quina és l'estructura del Tema
amb variacions (amb
lletres)?
26.-
Com s'anomena l'acompanyament de
melodies que es va utilitzar molt durant el classicisme?
27.-
Aquest acompanyament està basat en
acords placats o arpegiats?
28.- Arpegia aquests acords en forma de baix d'Alberti.
29.- Completa aquest esquema:
30.- Escriu una partitura amb forma MINUET i una altra amb forma de RONDÓ utilitzant aquests tres fragments:
ACTIVITAT
D'AMPLIACIÓ:
Analitza
les audicions proposades avui com fem habitualment.
